Gràcies a les lectures dels comptadors de cada llar, nau i local, i agregant les dades podem saber el consum elèctric a cada zona i al conjunt del municipi.
Al llarg del 2017 es va consumir a tota la ciutat de Rubí
Que van suposar, amb el mix de fonts de producció d’electricitat actual a l’Estat, l’emissió de
83896son consumits a zones urbanes reisdencials, i la resta a zones industrials
Si ho posem en relació a la població empadronada a la ciutat (75.568), el consum promig promig és de
Si ho podem en relació a la superfície construída total segons cadastre (6.727.045 m2) el consum promig per m2 construït és de:
El consum al llarg de l'any no es produeix de forma homogènia.
A les èpoques temperades de l'any es consumeix menys energia.
Principals indicadors
En aquest mapa es representen, per mançana (illes cadastrals), els indicadors que sintetitzen millor el nivell o intensitat de consum, d'eficiència energètica, en el consum elèctric: el consum real registrat per illa, indicadors simples de consum per habitant i consum per m2 construït de cada illa.
Secret estadístic: En el cas del consum real registrat per illa no es representen els valors de les illes amb menys de 4 punts/immobles de subministre d’electricitat.
Finalment, tres indicadors complexos i sintètics de desviacions del consum registrat previsible en funció de les característiques determinants del consum d’aquella illa, segons un model estadístic predictiu polinomial construït a partir de les dades reals de consum (veure article al final de la web).
Els indicadors de consum “per sobre”, "per sota” i “de risc” provenen d’un model estadístic predicitu polinomial elaborat a partir de diverses variables que caracteritzen les edificacions de la illa (superficie, antiguitat, tipologis, qualitat de la construcció, etc) i la composició de la població censal assignada a la illa (edat, nivell d’estudis, abstencionisme, etc). A partir de la correlació entre aquest conjunt de variables i el consum elèctric registrat s'ha mesurat la desviació existent entre el consum real i el consum previsible segons la tipologia dels habitatges i la població de la illa.
L’objectiu és detectar els llocs de la ciutat on existeixen consums excessius, que poden denotar mal hàbits d’ús de l’energia (malbaratament) o males característiques dels habitatges. I, al contrari, detectar consums registrats inferiors a la previsió de l’estimació estadística que puguin denotar risc de pobresa.
D’aquesta manera per primera vegada podem visualitzar sobre la ciutat com els fenòmens d’exclusió social a ran dels problemes d’accés a l’energia son fenòmens espacialment identificables, i que per tant permeten definir estratègies d’actuació adaptades a cada un dels àmbits de la ciutat. I el mateix podrem dir sobre dels patrons territorials dels consum intensius (malbaratament?) d’energia.
Recull de les dades utilitzades
En aquesta secció, l’Atles de l’estudi representem a l’atles, aquí a nivell encara més micro de “parcel·la” cadastral (un sol edifici moltes vegades, o uns pocs) les 47 variables quantitatives (descriptives de les característiques de la parcel·la) explorades en aquest estudi del comportament energètic, mostrant en paral·lel al gràfic la forma o patró de la seva relació amb el consum agregat registrat de la parcel·la.
Les dades procedeixen de 6 diferents fonts de bases de dades: sistema elèctric, padró de població, cadastre de bens immobles, censos de població, certificacions energètiques, padró de vehicles, i resultats electorals. En total són 17 dimensions i 43 variables
Secret estadístic: Per las variables relatives a dades de persones no es representen els valors menors de 4. En algunes variables, llastimosament, implica que no podem representar els valors de la majoria de parcel·les.