Park attacks!

¡Park Attacks és una exposició-observatori d’experiències subversives desenvolupades en diferents espais públics. Es tracta de casos en els quals es debat la configuració i l’ús del parc, un espai urbà que roman al marge del debat urbanístic actual, però socialment molt actiu. Són llocs que neixen de l’encontre i la crispació, miralls de la ciutat on s’hi reflecteix tothom. Les experiències recollides conformen un mosaic capaç d’oferir una visió heterogènia i complexa de la situació. Des de la polèmica Rambla Prim, d’Enric Miralles i Carme Pinós, a Reus, fins al conflicte del Forat de la Vergonya de Barcelona, passant per les experiències de Santiago Cirugeda als solars de Sevilla, o les de Sciatto Produzie en llocs destrossats per la guerra de Sarajevo.

 

Als parcs es perd la trama de carrers, els cotxes, els semàfors i també la lògica urbana i arquitectònica. Són llocs als quals no és possible optimitzar usos i rendiments, ni controlar-los a través del seu disseny, ja que estan constantment agitats per accions imprevistes.

 

A diferència de la majoria de llocs urbans d’encontre i esbarjo, tenen accés lliure i gratuït, de forma que constitueixen cruïlla i punt de partida per a l’acció de gran diversitat de persones i grups: avis i jubilats, parelletes, rodamons, tafaners, infants, immigrants sense papers, turistes, colles de joves, passejants, famílies. D’altra banda, permeten una gran varietat d’activitats que serien mal vistes dins de la trama urbana, com ara jugar, jeure’s, contemplar, fer-hi picnic, entretenir-se, estar en un grup nombrós, besar-se, fer una becaina…

 

De forma paradoxal, aquests espais per a l’esbarjo abans havien estat fortaleses militars, hortes de l’Església o jardins de la noblesa, llocs de privilegi i poder que la ciutat va anar conquerint per a l’ús públic. Fer un parc suposa guanyar territori a l’ordre,la propietat i la funció, i també provocar un procés de reconstrucció i resignificació de l’espai urbà, on s’hi teixeixen les relacions socials.

 

 

 

 comisariado: Irene Martínez, Pablo Marínez, Marta Sánchez
audiovisuales: Max Trullàs + Karavan Films
Posted in transmedia
Share it!
projects on transmedia